martes, 26 de mayo de 2009

Refugi?

Quan la mort truca a ta porta,
i enfermat en l'armari
observes la veritable soledat.

Enfrontarte al final sense abric ni paraigües.
Llençarte al pou de la Història,
amagat encara,
junt amb la teva soledat.
I quan xoques contra el terra,
sense saber del cert si existeix,
i et trobes per primer cop,
sol amb tu mateix.

És llavors el Judici Final,
aquell en què ets jutge i acusat.
En què la condemna esdevé eterna.

I la soledat no és ja cap possible refugi.

1 comentario:

im-perfezione dijo...

M'AGRADES MOLT MÉS ESCRIVINT POESIA, DE VERITATTTTTTTTTTTTTTT!
OSTI M'HAS DEIXAT IMPRESSIONADA, ESCRIU-NE MÉS!