tal com l'aigua es vessa
del got desequilibrat.
S'esmuny entre els forats
del mur de ma consciència,
bruts d'odi, d'èxtasi i catàstrofe,
que avui són inondats de pluja.
El terra resta moll
després de la tempesta.
I mentre l'aigua es filtra
a través de la memòria,
la pedra dels records es perd
e n l a i m m e n s i t a t.
Jo no sé, jo no recordo.
Ja ho he perdut, no hi queda res.
El got va vessar...
ja fa massa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario