És incòmode viure en aquest món.
Pesen les hores i les nits
com natures mortes en el llenç.
Pesen com volves de neu
flotants i amuntegades
desfetes
tacades de pluja i desconsol.
Pesen, vestits de gris
el temps i tots els seus soldats
de boira espessa.
L'exèrcit de les hores no et deixarà tranquil.
Fuig, fuig
que tu i jo sabem
que és això el que t'espanta.
Fuig, fuig
que és massa cert
el temps
i ja s'acaba.
