Res com una tarda plujosa de primavera a cobert sota la sòlida estructura de casa, observant a través de la finestra com gota rere gota, el vidre va esdevenint moll i el que abans era una superfície completament translúcida és ara un collage d'impactes d'aigua. Aquelles tardes durant les quals reconforta estirar-se al llit, recuperar l'energia perduda darrerament i reflexionar. Reflexionar, tranquil·lament, sense presses, sabent que malgrat les dificultats que constitueixen la vida, sempre es poden trobar moments per relaxar-se, per gaudir d'aquest regal que se'ns ha atorgat no sabem ben bé si per casualitat o per designis divins.
Pensar que quan deixi d'escriure sobre temes superflus i tingui alguna cosa que expressar, podré parar de copiar i enganxar lletres de cançons que consideri idònies per la meva situació, però que a la vegada no fan més que estirar encara més la llarga sensació de desconsol que porto arrossegant des de temps quasi bé oblidats. Quan aconsegueixi posar en ordre el munt d'idees i sentiments que se'm acumulen al cap i em col·lapsen la capacitat de raonar, podré opinar i decidir amb llibertat, raonablement i sense dubtes.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
La millor Setmana Santa fins ara, gràcies:D
Espero que tu no només hagis refelxionat... Ah no, és veritat, tu també ho has passat bé, eh? Mira que trucar-me a les 2 de la matinada, Déu Meu Senyor! ajaj
Tinc ganes de veuret, fins demà:D
tstmo.
Gràcies per la teva espontania trucada d'ahir a la nit!
No, demà no ens veiem Oscar. No t'espantis si al pati em trobes a faltar, a mi i a aquell que ja saps, ens haurem fugat (L). Jajajajaja!
És conya, demà responc als teus duptes tan amablement com pugui, o em surti ;)
Com va acabar el passeig per Aribau a la una de la matinada?
Em teniu intrigada, sort que no hi era a Barcelona, perquè tres personatges com vosaltres són MOLT perillosos!
Enfí Lozano, fins demà; que dic jo que tants dies sense veure'm... m'hauras trobat a faltar, no?
Vale vale vale
no sé que està passant, però porto dos dies que la gent no para de parlar-me de tu!!
primer tot això de que coneixes al Mula, i ara un amic em diu que em passi per aquí que escrius molt bé.
i té tota la raó, és realment impressionant.
un petó Oscar.
evidentment sóc la Míriam Bechini de 4rt.
ah, i sincerament, crec que no m'haig de ficar on no em demanen, però...llegint el que he llegit.. crec que el que haig de dir es..
'si arriesgas puedes perder, si no arriesgas, pierdes'.
això és tot, ara sí, adéu:))
Míriam.
Publicar un comentario