Ara

M'he oferit ja tants cops

a les tèrboles mans

d'una maga esdevinguda deessa,

d'un personatge inexistent;

m'he agenollat massa vegades

enfront una idolatria espessa,

que no és més

que les humanes ànsies de reconeixement.

Ara no penso ser jo

el que continuï aquesta farsa,

ans aixecaré el cap observant amb desgana

com les tenebroses carícies passades

van enfonsant-se

vers les profunditats del llac.

Ara no esperaré la teva complaença,

ni una clemència divina que perdoni

el que tu en dius pecats.

Ja no seré més esclau

d'esperances remotes,

de súpliques oblidades

o suaus càntics nocturns

que em capgiren les entranyes.

Si el present no és nostre,

doncs l'hem heretat,

si el futur es tan sols

una llunyana estrella al firmament

no m'importa el teu menyspreu

ni seguiré buscant el teu amor.

Ara em toca recórrer

les platges desertes d'un poblat immens,

cercar el meu lloc

sobre les grans terrasses sense temps.

Estimar sense ser esclau del desig,

rebutjar-te amb totes les meves forces

fins que et dignis algun dia

a agenollar-te enfront l'agenollat.