lunes, 2 de junio de 2008

Atracció

Assegut a un trist pupitre, "escoltant" la monòtona classe de Llengua Catalana, va adonar-se que en tot el dia, hi havia hagut pocs moments en els quals s'hagués pogut concentrar de veritat. A cada moment, recordava la seva última mirada, el seu últim somriure, allò que el feia sentir bé. Li encantava la sensació que tenia quan la veia, quan hi parlava, aquella emoció que li recorria el cos des de la boca de l'estómag, com sentia mil finísimes agulles que el punxaven per dintre, però mai creant dolor, sempre satisfacció. L'encisava la seva sinceritat, la seva forma de veure les coses, aquell 'anar directe' que poca gent posseïa.

Ella l'atreia. Però allò no era només físic, ell veia dintre seu coses que mai no havia trobat en ningú, coses que el fascinaven i alhora el feien sentir bé. S'entenien, i malgrat els nervis i totes les sensacions ja esmentades (com a mínim per part seva), se sentien cómodes.

Però per sobre de tot, li agradava la seva forma d'observar-lo, li agradava mantenir-li la mirada i veure que ella pensava el mateix que ell. Li encantava descobrir aquell 'sí' reflectit als seus ulls.

[ Eufòria continguda ]

10 comentarios:

im-perfezione dijo...

eufòria continguda..
Saps que comptes amb mi, sort;D

indecision-e dijo...

oh l'eufòria! me n'alegro tant per tu Oscar, ja tocava la veritat. ara pots entendre una mica el nostre comportament, però només una mica, perque això teu és bastant diferent. per cert, està guai el text. un peetó

Bechini dijo...

la canço de 'and i dream about you all the time' es de 3doors down?
em jugaria un pesol a que si, pero nomes un pesol.

sembla que tot comença a anar una mica millor, me n'alegro molt.
cuida't guapo

Anónimo dijo...

la hipocresía fa fàstic?

Der Steppenwolf dijo...

La hipocresia FA fàstic.

Anónimo dijo...

eufòria continguda

Anónimo dijo...

potse ha estat un peixet.. who knows¿

Anónimo dijo...

doncs fas fàstic

Der Steppenwolf dijo...

Per algún motiu en concret? No recordo haver sigut hipòcrita, si realment ho creus, diguem qui ets i ho discutim, sense problemes.

A vegades va bé donar la cara per aclarir les coses.

Anónimo dijo...

si dono la cara no s'aclarirà res
només s'empitjorarà
i si no ho recordes, busca al pasat...