viernes, 2 de abril de 2010

No-res

Oh, l'aigua cristal·lina
de verds i secs paranys
que esdevé un collage
de gotes lluminoses,
de pluja d'or
sota el meravellós
sol de Castella.

No hi ha preguntes
en aquests indrets,
no hi ha preguntes
ni respostes
en la buidor dels camps,
només un intens
i serè retrobament
amb les paraules
dels mestres oblidats.

Però resten encara
tantes coses de què buidar-nos,
i tantes altres per retrobar...

Ara el paisatge
i les formes
i el temps
ens han abandonat.
Només restes tu,
i una tassa de te
buida
deixant-se il·luminar.

No hay comentarios: