martes, 6 de mayo de 2008

Sort?


Què és la sort sinó casualitat, tot i que n'hi ha que diuen que les casualitats no existeixen? Què és ser feliç sinó no dependre de res, encara que alguns pensin el contrari? Què és créixer sinó tenir noves experiències, i aprendre d'elles, i madurar?
Perquè creu i no cara? Perquè negre i no blanc? Murphy, dirien alguns. CASUALITAT. O com a mínim em consolo pensant-ho, ja que si tot fos com és ara, seria díficil de suportar-ho gaire temps més sense energia o suport suplementaris [no vitamínic, emocional].

Perquè tot el que abans semblava ideal ara s'ha enterbolit, deixant com a única reparació un procés massa llarg i laboriós com per dur-lo a terme?
A mesura que passa el temps, un s'adona que res no es salva d'esdevenir vell, decrèpit i oblidat. En cada petit procés que existeix a la vida es pot observar aquest cicle: naixement, esplendor, decadència i FI. Es pot aplicar en tot moment, relació, etc.


{ 6 preguntes. 0 respostes }

4 comentarios:

im-perfezione dijo...

[6 preguntes - 0 respostes]
Sembla que tot comença a ser com abans; sento aquestes setmanes d'abscència.

Bechini dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Bechini dijo...

És un text realment curiós. Cuida’t tu també, i em pregunto com heu arribat tots al meu petit racó si jo no he donat la direcció a ningú. Petons. Míriam

Bechini dijo...

val ara ja sé com hi heu arribat, si no tanco la meva sessió anem bé. lol