martes, 18 de enero de 2011

IV.

A vegades ja saps
on començarà l'incendi.
Saps a quina paperera oblidada
s'encendrà aquella carta
escrita en vers.
Saps que primer
cremarà la tímida signatura
després el 'T'estimo'
i més tard
totes les altres paraules
imatges
i passions.

Saps que seràs tu
qui perfumi la casa amb gasolina
i llençi l'espurna
i es tanqui a dins.

I saps que quan tot hagi passat
et veuràs
petit infant nu
obrir els pulmons enmig de cendra.

1 comentario:

ge dijo...

me l'hauràs d'explicar, perquè sinó, em sembla molt autodestructiu; però què és el que s'ha de cremar d'un mateix i per què?

la imatge del nen petit...