Ens ajuntem els divendres a les fosques

per albirar l'hivern

cremant-se a la vora del mar.

Ja no suporto el tacte

de la teva fredor,

ja no suporto l'olor

de les roses podrides.

El gris pàl·lid a les entranyes

esperant la resposta

a una pregunta inexistent;

'Farewell' adentrant-se més enllà

del mur de la consciència,

i el so humit del piano

borrant-me lentament.

Oh! La teva màgia, els teus extrems;

alegria contagiosa i tristesa

amb ànsies de companyia.

Els teus ulls curiosos

mirant-me amb amor....

Tot allò nostre va morir,

abans de néixer.

I seguim ajuntant-nos

els divendres a les fosques

per albirar l'hivern,

i el meu cor

cremant-se a la vora del mar.